Aixina és i aixina hi ha que dir-ho.
Després d'haver passat per la temporada 2008-2009 on guanyaren en la modalitat de frontó valencià dels JECV i ahí s'acabaren els triomfs, encarem la nova etapa amb un horitzó més bé desalentador a la vista de les poquetes ganes de jugar i el desànim que s'ha apoderat de, almenys, la mitat dels xiquets, fet que, amb l'agreujant de ja ser-ne pocs, ens col·loca en una posició més que complicada de cara a fer alguna cosa més que passar les primeres rondes.
No s'ho fan gens malament amb aquesta modalitat de frontó en particular però això sí, tenint en compte, tot s'ha de dir, que s'ha arribat tan lluny gràcies al surdet Toni el qual ha anat consolidant la potència de la seua garrotada d'esquerre al temps que també ha millorat prou la dreta, si més no, almenys per a passar la pilota i no deixar-la totalment entregada al contrari, tot això acompanyat d'una excel·lent velocitat de cames que li permeten moure's per tota la canxa amb l'agilitat d'un gat.
El ben cert és que en este inici de temporada ha repetit l'èxit de la passada i també ha aconseguit (acompanyat de Víctor i Josep) guanyar el campionat provincial dels JECV, tot i que ha punxat jugant contra les feres d'Orba, Arnau i Josep, en l'enfrontament de la final autonòmica.
Tindriem que ser-hi molt curts de gambals per a no donar-se compte de que (tot i que sabem que son partides en parella) Toni és l'artífex que ha fet possible eixa victòria. També hem d'afirmar que és un xiquet que no falta als entrenaments i si ho fa ho justifica sobradament. Serà perquè es troba amb poder per a aquest esport o serà per altres causes, el cas és que complix rigorosament amb els dies que toca entrenar, cosa que no es pot dir dels companys que li han tocat a l'equip.
Però, tornant al tema que al·ludia al principi, no hi fa falta ser un mag per a deduir l'esmentada mancança de ganes. Simplement hi ha que fixar-s'hi en la falta d'assistència als entrenaments, cosa que té una certa justificació fins a un límit però que no ens val d'excusa en absolut el que els jugadors ja estiguen en el segón curs d'ESO i que això els impedisca acudir-hi pràcticament tots els dies marcats per a entrenar. Valdria per a un dia, o inclús dos, si tenen repàs per a reforçar matèries però tots sabem que divendres, per exemple, es un dia dels més adequats, atés que tenen per davant el cap de setmana, i tampoc acudixen. Això denota una preocupant falta d'interés pel joc que s'ha fet palesa als inicis d'aquesta temporada.
Llíurem Déu de criticar a ningú. Res més lluny de la meua intenció. Tan sols deixe constància d'este fet i intente analitzar les conseqüències que no son altres que aquest equip s'en va en orris, que van allunyant-se les gestes d'anys enrere. No sé si tirar-li part de culpa a la crisi en la què ens trobem immersos; potser també tinga alguna cosa a vore vist que els pares dels xiquets també s'han anat distanciant cada volta més d'aquesta activitat dels fills, siga perquè les obligacions i preocupacions de la vida diària ho provoquen, siga per altres motius desconeguts, el ben cert és que açò està fent aigües per massa costats i el vaixell s'enfonsa.
L'altra causa que sense lloc a dubte cal tindre en compte és la motivació dels jugadors que va minvant d'una temporada a l'altra. I sempre parle en general, encara que podria personalitzar, però no vull entrar en polèmiques de senyalar a un o a altre per a penjar-li el "sanbenito" de ser un dels que ha perdut les ganes. Al capdavall això no és cap delicte; senzillament la vida va passant i els xiquets troben nous al·licients que desplacen als anteriors. Però no deixa de ser una llàstima, vista la progressió que portaven.
Llevat de dos components del club (sempre parlant d'estes categories inferiors), els demés han fet fugina i s'han desentés d'una manera descarada del seu deure. El problema ve perquè tampoc és que s'ho hagen deixat del tot; de segur que al preguntar-los si volen jugar diran que si però si escarbem en els motius pels que no complixen amb els dies d'entrenament ens amollaran tot un seguit d'explicacions que no son altra cosa que excuses de mal pagador.
També tenim pel mig l'assumpte del monitor/entrenador dels xiquets. Un home amb moltíssima afició a la pilota valenciana i que, gràcies entre altres coses a què ja està jubilat, disposa de temps per als xiquets.
El problema ens ve de què van apareguent-li alifacs, d'altra banda normals per a la seua edat, que estan impedint-li que puga acudir-hi als entrenaments de manera habitual i d'això es desprén que els xiquets també es relaxen amb l'assistència atés que, encara que per l'edat que ja tenen no deuria ser aixina, sempre han estat condicionats pel control que aquest monitor ha establit sobre ells de manera que, en quan aquell deixa d'anar i no els arrepreta, estos passen del tema.
I bé, feta esta introducció, comencem la competició de galotxa (també pertanyent als JECV) on les expectatives a tenor de tot el que he exposat abans, són prou negatives tot i tenint en compte que ja entren en el segón any de la categoria infantil i que a priori els dóna avantatge sobre els equips que estrenen esta categoria, es a dir, els que seran infantils de primer any.
Vorem què passa...
