domingo, 21 de febrero de 2010

Les mancançes s'han deixat veure

Hui diumenge, 21 de febrer, s'ha disputat la competició autonòmica. Pel matí s'han jugat les semifinals en les que ens ha tocat en sort jugar contra el guanyador de la prèvia a què feia referència en l'entrada anterior i que ha recaigut en l'equip de Massalfassar al qual ja havíem guanyat (amb certs problemes per la lesió del nostre bot, Toni) en quarts. 

Hui encara s'ha posat la cosa més justeta i els xavals han tingut que patir fins l'últim joc atés que, després d'haver-los trencat el bot, l'han recuperat i hem arribat a igualar a 35. I no sols això si no que fins i tot els rivals han aconseguit posar-s'hi amb un VAL per 30 al seu favor, tanteig que no han pogut rematar i hem sigut nosaltres els que hem acabat guanyant el joc i la partida, classificant-nos per a la final autonòmica.

Eixe patiment ha vingut provocat perquè la lesió de Toni ha anat a més i li ha vingut justet acabar la partida rabiant de dolor pel problema en el colze que arrastra ja fa temps i que encara no s'ha tractat.
De ben cert que el metge el farà parar de jugar i li manarà repós absolut així que ens tindrem que fer l'ànim de jugar amb David al bot i al rest.

La final no ha tingut color. Orba ens ha destrossat. La duen molt forta. Josep, el mitger té una garrotada impressionant i més d'una volta l'ha llançat per dalt de David. En superen amb potència i amb col·locació. El rest, Arnau, per la seua part, tampoc es queda manco a l'hora de traure-la de rebot. Tot això fa que la superioritat siga palesa. El resultat: 40-10 i gràcies, que podria haver sigut sabatera tal i com s'ha desenrollat la partida. 

El nostre equip, deixant de banda la lesió de Toni, té altres febleses que deuen corregir-se amb un bon monitor que plantege els entrenaments d'una altra manera que no siga simplement passar la pilota per dalt corda, ferir i fer el bot.

A priori, els equips que ens han tocat en el grup del Campionat Autonòmic El Corte Inglés, que hem encetat aquest passat dissabte en la fase preliminar, son assequibles fins i tot sense comptar amb Toni però em tem que en quan passem a la ronda següent ens tocarà patir de valent per seguir vius al campionat.

El temps ho dirà.

domingo, 14 de febrero de 2010

Son campions !!!

Definitivament hui s'han acomplit totes les previsions i l'equip d'Almussafes amb els seus supervivents, Toni, Moisés, David i Víctor s'han proclamat campions provincials en la seua categoria d'infantils.

L'equip rival, Borbotó, tot i posar-li moltes ganes, no ha pogut fer trontollar (encara que fóra un poc) Almussafes que seguix sent un equip sòlid i regular i que no ha donat opció.

Des del principi de la partida s'ha fet palés que no hi havia color. La veritat és que açò no ajuda a l'esport perquè la mancança d'emoció causa que els espectadors (familiars i monitors) no s'ho passen bé.

Però d'altra banda els xiquets s'animen molt més a seguir jugant. 

Ara ens espera la ronda autonòmica en la que, per sorteig, s'ha establit que jugarem el pròxim diumenge a Meliana la semifinal contra el guanyador d'una competició prèvia que jugaran el segón classificat provincial d'Alacant, el tercer de València i el primer de Castelló. L'altra semifinal serà entre el subcampió de València (el que acaba de perdre contra Almussafes, Borbotó) i el campió d'Alacant, Orba.

I això tenim per davant, a banda de començar la competició de galotxa del Corte Inglés el proper dissabte.

Seguiré informant...

domingo, 7 de febrero de 2010

Estem en la final !!!

Començava jo molt negatiu aquest blog. 

La primera entrada deixa clar les poques ganes dels xiquets en esta temporada. Afortunadament i per diverses raons -la principal d'elles per a mi és el fet de no tindre Godelleta per rival- l'equip s'ha palplantat en la final.

Ahir dissabte 6 de febrer, els xavals disputaren, a la canxa de Borbotó, la partida corresponent a semifinals i, afortunadament, s'acompliren les previsions. 

Ha sigut la primera volta que s'han vist un poquet apretats. D'entrada, Almussafes s'en ha anat cap amunt com una fletxa encarrilant la partida al guanyar el seu bot i també al rest de manera que s'han posat 10 per res. 

A continuació Massalfassar ha guanyat el seu primer joc i la cosa ha anat més o menys igualada fins que els nostres jugadors han posat més distància arribant-hi fins al tanteig de 35 per 10, es a dir, a un joc d'acabar atés que jugaven a 40.

A partir d'ací ens ha tocat patir un poc perquè Toni, el nostre bot, ha començat a ressentir-se'n del colze i les pilotes les tirava totes per baix corda. Ferit en el seu amor propi no ha volgut fer cas del monitor que li ha suggerit canviar-lo i que fera David el bot. Volia rescabalar-se'n.

Amb este panorama hem vist com Massalfassar ens ha retallat la diferència fins a posar-se 35-25 al trencar-nos un bot i guanyar els seus. Amb estos números al marcador el perill residia en els nervis que els nostres estaven agafant, nervis que estaven produïnt més errades de lo normal.

Finalment ens ha arribat el bot de nou i hem rematat la faena. 

He de deixar constància de la gran partida de Víctor que ha ferit com un mestre. N'ha trencat unes quantes i les que no trencaven les deixava tan esmortides que quan a penes botaven la qual cosa feia que els rivals no pogueren jugar-la amb comoditat i mig l'entregaren, bé al punter, David, bé al mitger, Moisés, que s'encarregaven d'acabar el quinze. 

Han jugat molt bé tots. Ben conjuntats i sense a penes fissures. Enhorabona i a la final, allà on ens envien a jugar-la.

viernes, 5 de febrero de 2010

Aclarint la brossa...

El passat dissabte, dia 30 de gener, l'equip d'Almussafes va disputar la partida de quarts de final contra Massamagrell on tampoc es trobaren amb un rival mitjanament fort. No hi havia color (50-0) i es tonteria estendre's més en aquesta crònica, per tant, anem a deixar-ho córrer i esperarem el dissabte següent, demà, on s'enfrontaran contra Massalfassar a Borbotó. Les expectatives son bones però les partides hi ha que jugar-les.

sábado, 16 de enero de 2010

Poques novetats a les primeres setmanes


Molt poquetes, la veritat. 

La temporada dels Jocs Esportius de la Comunitat Valenciana començà el passat dissabte, dia 9, amb la primera decepció per al nostre equip ja que no va poder estrenar-se a la seu assignada, Beniparrell, perquè ens va arribar la notícia que els rivals (de Quart de Poblet) s'hi trobaven malalts. 

Vist que el seu monitor, Sr. Ramos, no va aportar cap justificant, ens vam anotar la partida sense jugar-la (ni tan sols anar-hi) per no presentats. Això va ser el passat dissabte.

A hores d'ara i al dia present, hui dissabte dia 16, ens hem desplaçat per a jugar contra l'equip de Moixent que tampoc ha oferit cap resistència, atés que son xiquets que pràcticament han encetat l'activitat a mitjans de l'any que acaba de morir, per tant, poca rivalitat podíem trobar-hi. Resultat: 50 - 0.

Pel que fa al proper dissabte, el coordinador de la seu de Beniparrell, Carlos Costa, ja ens ha avançat que no ens molestem a anar-hi perquè dóna per desqualificat l'equip de Turís, el qual, per segon setmana consecutiva no s'hi ha presentat. Vergonyós. Més si cap pel que fa a la passada setmana en què els tocava jugar contra Moixent i tampoc van fer acte de presència deixant els xiquets moixentins amb la mà arreglada i amb un pam de nassos.

Amb això tenim liquidada la primera fase del campionat i quedem a l'aguait dels emparellaments de la segon fase, aixina com també saber si haurem de canviar de seu o ens quedarem a la mateixa.

Seguiré informant...

sábado, 19 de diciembre de 2009

De mal en pitjor

Aixina és i aixina hi ha que dir-ho.

Després d'haver passat per la temporada 2008-2009 on guanyaren en la modalitat de frontó valencià dels JECV i ahí s'acabaren els triomfs, encarem la nova etapa amb un horitzó més bé desalentador a la vista de les poquetes ganes de jugar i el desànim que s'ha apoderat de, almenys, la mitat dels xiquets, fet que, amb l'agreujant de ja ser-ne pocs, ens col·loca en una posició més que complicada de cara a fer alguna cosa més que passar les primeres rondes.


No s'ho fan gens malament amb aquesta modalitat de frontó en particular però això sí, tenint en compte, tot s'ha de dir, que s'ha arribat tan lluny gràcies al surdet Toni el qual ha anat consolidant la potència de la seua garrotada d'esquerre al temps que també ha millorat prou la dreta, si més no, almenys per a passar la pilota i no deixar-la totalment entregada al contrari, tot això acompanyat d'una excel·lent velocitat de cames que li permeten moure's per tota la canxa amb l'agilitat d'un gat. 

El ben cert és que en este inici de temporada ha repetit l'èxit de la passada i també ha aconseguit (acompanyat de Víctor i Josep) guanyar el campionat provincial dels JECV, tot i que ha punxat jugant contra les feres d'Orba, Arnau i Josep, en l'enfrontament de la final autonòmica.

Tindriem que ser-hi molt curts de gambals per a no donar-se compte de que (tot i que sabem que son partides en parella) Toni és l'artífex que ha fet possible eixa victòria. També hem d'afirmar que és un xiquet que no falta als entrenaments i si ho fa ho justifica sobradament. Serà perquè es troba amb poder per a aquest esport o serà per altres causes, el cas és que complix rigorosament amb els dies que toca entrenar, cosa que no es pot dir dels companys que li han tocat a l'equip.

Però, tornant al tema que al·ludia al principi, no hi fa falta ser un mag per a deduir l'esmentada mancança de ganes. Simplement hi ha que fixar-s'hi en la falta d'assistència als entrenaments, cosa que té una certa justificació fins a un límit però que no ens val d'excusa en absolut el que els jugadors ja estiguen en el segón curs d'ESO i que això els impedisca acudir-hi pràcticament tots els dies marcats per a entrenar. Valdria per a un dia, o inclús dos, si tenen repàs per a reforçar matèries però tots sabem que divendres, per exemple, es un dia dels més adequats, atés que tenen per davant el cap de setmana, i tampoc acudixen. Això denota una preocupant falta d'interés pel joc que s'ha fet palesa als inicis d'aquesta temporada.

Llíurem Déu de criticar a ningú. Res més lluny de la meua intenció. Tan sols deixe constància d'este fet i intente analitzar les conseqüències que no son altres que aquest equip s'en va en orris, que van allunyant-se les gestes d'anys enrere. No sé si tirar-li part de culpa a la crisi en la què ens trobem immersos; potser també tinga alguna cosa a vore vist que els pares dels xiquets també s'han anat distanciant cada volta més d'aquesta activitat dels fills, siga perquè les obligacions i preocupacions de la vida diària ho provoquen, siga per altres motius desconeguts, el ben cert és que açò està fent aigües per massa costats i el vaixell s'enfonsa.

L'altra causa que sense lloc a dubte cal tindre en compte és la motivació dels jugadors que va minvant d'una temporada a l'altra. I sempre parle en general, encara que podria personalitzar, però no vull entrar en polèmiques de senyalar a un o a altre per a penjar-li el "sanbenito" de ser un dels que ha perdut les ganes. Al capdavall això no és cap delicte; senzillament la vida va passant i els xiquets troben nous al·licients que desplacen als anteriors. Però no deixa de ser una llàstima, vista la progressió que portaven.

Llevat de dos components del club
(sempre parlant d'estes categories inferiors), els demés han fet fugina i s'han desentés d'una manera descarada del seu deure. El problema ve perquè tampoc és que s'ho hagen deixat del tot; de segur que al preguntar-los si volen jugar diran que si però si escarbem en els motius pels que no complixen amb els dies d'entrenament ens amollaran tot un seguit d'explicacions que no son altra cosa que excuses de mal pagador.

També tenim pel mig l'assumpte del monitor/entrenador dels xiquets. Un home amb moltíssima afició a la pilota valenciana i que, gràcies entre altres coses a què ja està jubilat, disposa de temps per als xiquets. 

El problema ens ve de què van apareguent-li alifacs, d'altra banda normals per a la seua edat, que estan impedint-li que puga acudir-hi als entrenaments de manera habitual i d'això es desprén que els xiquets també es relaxen amb l'assistència atés que, encara que per l'edat que ja tenen no deuria ser aixina, sempre han estat condicionats pel control que aquest monitor ha establit sobre ells de manera que, en quan aquell deixa d'anar i no els arrepreta, estos passen del tema.

I bé, feta esta introducció, comencem la competició de galotxa (també pertanyent als JECV) on les expectatives a tenor de tot el que he exposat abans, són prou negatives tot i tenint en compte que ja entren en el segón any de la categoria infantil i que a priori els dóna avantatge sobre els equips que estrenen esta categoria, es a dir, els que seran infantils de primer any.


Vorem què passa...